RESUM

L’evolució de l’estructura i la forma dels mobles a l’època isabelina ( 1840-1870)

En la 6a Exposició de productes de la indústria Espanyola( Madrid) Trobem a Joan Darder Caveda, que farà una memòria detalla de la fira, una fira per motivar els industrials de les arts amb productes espanyols.

Darder, ebenista a destacar, va construir mobles semblants als regalats a la reina Isabel II, des de llits elegants de estil Renaixentista fins a armaris de palissandre, amb mirall i treballats amb elements de nacre i florals.

Resumint l’ebenisteria a Espanya, destaca la seva senzillesa amb ornamentació , poca incrustacions, hi ha talla, però no ostentosa, però sobretot molta decoració naturalista.  Destaca també uns bons acabats en el mobiliari.

L’estil naturalista predominarà molt, en disseny del moble d’aquesta època ( 1850-1880) ornamentació florals reflexades en marqueteria incrustacions de metall, talla...

Malauradament la participació de ebenistes catalans no va estar molt present, però va guanyar nom l’ebenista Manuel Pérez,  gràcies a una taula octogonal amb un ric treball de mosaic,  que juntament amb el madrileny Medina van destacar en la fira.

Una de les característiques pròpies de l’època serà copiar estils del passat. Com Lluís XIV-XV i XVII es combinaran amb el gòtic, el renaixement i el barroc hispànic.

 La clientela començarà a tenir poder sobre el mobiliari, fent que s’adapti a les seves necessitats.

Londres (1851) a l’exposició internacional, es caracteritzarà per la ornamentació exagerada i un moviment exagerat de les seves estructures, com per exemple un llit amb el capçal i el peuer  de formes sinuoses, amb formes còncaves i convexes deixant enrere les línies rectes.

En el mobiliari predominaren les formes arrodonides i enlairades, com els mobles calaixers, però tindran una petita referència classicista.

Una de les modes que tindrà més èxit a partir dels anys 50 serà el mobiliari amb fustes fosques, palissandre o tenyides amb un negre intens, moda estesa a partir dels anys 60.

En els 50 trobarem detalls ebanitzats o fets d’eban. Detalls de talla que ornamenten els mobles, sobretot en els respatllers de les cadires i algunes decoracions de les consoles o els miralls.

El mobiliari dels anys 50-60 trobarem grans referents a l’exposició Industrial i Artística de Productes del principat de Catalunya. On les fustes mes utilitzades son el caoba i el palissandre. Mobles que trobem : cadires de caoba, marcs de caoba, butaca de palissandre envernissat, etc.. clars exemples de mobiliari de l’època.

També combinaven aquest tipus de fustes amb marqueteria metàl·lica o de cadeneta, com per exemples les cadires de banús amb embotits de closca de metall, de Joan Nolis.

Trobarem un llit de palissandre amb marqueteria metàl·lica, amb estructures retalles, amb moviment de copes, pròpies dels anys 50.

Unes de les fustes en  mobles de gran qualitat serà el palo rosa, però només ornamental, motllures(petites), decoracions ...

A Catalunya un tret important de la aplicació de la  fusta serà el mobiliari massís, que s’anirà abandonat per ser massa costosa.

L’ introducció de maquinària( Talladores mecàniques) afavoreix el perfeccionament i el desenvolupaments de marqueteries. Amb la industrialització i maquinaria innovadora, els tallers i l’artesania va perdent importància a causa de la demanda del mercat.

Això ho trobarem explicat al famós Album enciclopédico-pintoresco de los industriales ( L.Rigalt-1857), on també es fa referència al tipus de decoracions clàssiques; garlandes, màscares, copes, etc.

El neoclàssic es la base ornamental que fa servir aquest autor per fer els diferents dissenys, però que s’aplicarà moltes vagades damunt de estructures amb un cert aire a Lluís XV.

Rigalt, te por a les superfícies netes, anomenat amb el terme horror bacui.

El 1850 el cadirat, evoluciona a nivell de tapissat, enriquint la seva bellesa, sobretot en pufs,confidents i deixa de banda la ornamentació aplicada directament a la fusta o a l’estructura. Amb l’objectiu de embellir el moble i deixar en segon pla la seva estructura.

També començarà  aparèixer el sofà, amb formes planes, però desprès començarà a tenir importància les formes ovalades: estructura triovalada.

Poc a poc s’anirà deixant enrere el tan treballat Lluís XV , per començar a valorar els estils en que les línies rectes i els elements decoratius més estàtics tinguin més presencia: formes neorenaixentistes, neobarroques, neoàrabs, neoclàssiques i neogòtiques.

Un clar exemple el mobiliari de Joan Nolis, en la exposició de París; butaca d’estil renaixentista, un altre pintada d’estil grec, etc,  una exposició on es barregen diferents estils.

El 1866 Josep Antoni Cabanyeres, ens acosta una tendència mes classicista, amb un secreter elaborat amb fusta de palissandre  i decorat amb marqueteria metàl·lica i carei, moble romàntic i d’estil eclèctic, recordant el secreters de Lluís XVI.

A partir d’aquest canvi estilístic, que afecta a les formes i estructures dels mobles,  s’ha de tenir en compte que l’estil Lluís XV encara es força present.

1860 la tècnica del ‘’maqueado’’, guanya presencia i també els detalls amb fustes negres o imitacions.  1870 ja es localitzen fabircants exclusius de moble ‘’ maqueado’’, com Jaume Lorenzo, únic en Espanya,

La moda del negre( fustes) destaca molt en aquestes època, tan a decoració; ocells, fulles i figuretes, molt acolorit, amb incrustacions en nacre, amb una ma de vernís per donar més brillantor.

El 1871,  en l’exposició General Catalana, la tendència del moble continua igual. Els mobles de talla artístiques destacaren molt, sobretot els de Enric Delata, que guanyarà una medalla.

Les marqueteries perdran importància, mentre que la talla i el tornejat guanyaren presencia, fins el s. XX.

Sobre el 1860-1865 neix la moda anomenat ditada, mobles de molta qualitat per les fustes utilitzades( caoba, palissandre, noguera, etc). On també es barreja diferents estils, com els dels anys 60, marqueteria de metall. La documentació enregistrada no sap quan es va finalitzar aquesta moda.Però trobem reflexada en mobles com, llits, calaixeres, tocadors cadires, butaques..

Tècnica de la ditada: un enfonsament que sembla que estigui fer amb l’incesió d’un dit.

BIEDERMEIER

Características

Estilo Bierdermeier, estilo único y de imperio, recogiendo estilos europeos( sobretodo inglesas) .

Estilo burgués.

Es un estilo sobrio que substituye la monumentalidad del imperio Poe el carácter práctico y la funcionalidad de sus soluciones, destacando las líneas sinuosas.

Que da a un estilo moderno. 

Material

Las maderas mas utilizadas en este periodo son : el Arce, el abedul, el peral, el nogal, el fresno, y el alerce.

EL caoba es una de las maderas que se utiliza menos por su precio y nos lo podemos encontrar en muebles chapados.

Volumen

Formas sencillas prisma , del cubo y del cilindro.

Decoración 

En madera oscura o clara, según la tonalidad del fondo.

Se dibujan rectángulos Losanges, elegantes arabescos, vegetales o pequeñas figuras grotescas, al tiempo que tienden a desparecer los apliques de bronce dorado.

Las patas: Talladas con elementos como volutas, bucles, palmas, joyas de acanto, conchas o círculos concéntricos, son sencillas.

MOBILIARIO

Mesas

Sus soportes pueden tener una, dos o cuatro columnas, que menudo tienen una forma cónica que se apoyan sobre formas muy movidas.

En cambio los tableros de forma oval o circular son frecuentemente ampliables.

Sillas 

Muchas variedades de respaldo.

Motivos calados.

Pueden adoptar una estructura arquitectónica añadiendo columnas sustentadas en las aristas laterales.

Demandadas casi siempre por las damas..

Escritorios

Tablero oval sostenido por robustas columnas laterales, cajones pequeños.

Se destaca un escritorio de Josef Danhausert  un tablero oval sostenido por dos robustas columnas laterales acanaladas y unidas a la base.

Asientos

Siempre son acolchados y forrados con telas de flores a rayas o lisas.

Sillones

Son mucho más cómodos, contemporáneas y al estilo Luis Felipe.

Las líneas se adaptan a las exigencias del cuerpo. Los brazos a veces en forma de bucle, están acolchados, excepto el respaldo y el asiento, sin cojines.

Armarios y cómodas

Pierden su aspecto macizo  de la época, destacan por su sencillez  en la estructura y sus reducidas dimensiones.

Una vida de ambiente más doméstico, da a lugar una serie de muebles prácticos que se colocan generalmente al lado del sillón, llamados Nähtische : ‘’al alcance de la mano’’ de estructuras imaginativas como forma de cesto o de bola…tiene incorporado cajones.

Nombres a destacar 

Josef Danhuser : Gran productor de muebles vienés y pionero en introducir en las casas el estilo bierdermeier. Construcción de muebles sólidos, con maderas claras y una decoración ligera de diferentes modelos. Formas extraordinarias y tipológicamente innovadoras. 

Michel Thonet (1976-1971) :   El desarrolló un técnica para producir muebles curvados.  Fabricación de diferentes modelos y enserie. Famosa pieza: Silla nº14 

Los muebles con secreto: Esconder, exhibir, aprender

Actualmente la avaricia es un tema que no ha desaparecido, es mas va en aumento, vivimos en una sociedad egoísta, avariciosa y el estilo de vida que tenemos o que queremos tener es una vida acomodada. Vivimos con la idea de que cuanto mas tengamos, mejor calidad de vida tendremos.


De aquí al igual que en el texto tenemos la necesidad de guardar nuestros bienes mas preciados en ‘‘ contenedores’’, mobiliario o cofres. Hoy en día disponemos de grandes avances, tanto tecnológicos, técnicas y de nuevos materiales para la construcción de dichos contenedores, ya no son los típicos cofres de madera recubierta con piel de antes, sino mas bien estructuras rígidas y casi impenetrables, de grandes o pequeñas dimensiones, desde precios desorbitados a precios significativos, asequibles para cualquiera.

No tienen ningún diseño en particular, son de apariencia rígida, casi siempre cuadradas y no tienen ningún recubrimiento que no sea el mismo, y son pesadas.
Seguimos con la tendencia de guardas joyas, documentos dinero, cosas que relativamente son importantes, pero que casi siempre tienen solo un valor material, ya que vivimos en una sociedad tan superficial y materialista.

En el tema escritorios, ha dado un cambio radical, actualmente no tienen una utilidad funcional, se utiliza como objeto decorativo, como antigüedad, reliquia, los escritorios que se conservan, son expuestos en museos, o en viviendas privadas de dinero.

Muchas de los escritorios que hay en las casa son copias de otras, y no le dan un valor ni sentimental ni funcional, solo decorativos, en su mayoría, y si se utiliza, es para poner cosas encima, documentos, facturas, pero no como un escritorio, hay otros muebles que han tomado esa función.

Es un mueble económicamente asequible, de muchos acabados y de diferentes materiales.
En el texto este mueble se refleja como un mueble de importancia social, de cultura (saber leer, escribir), de riqueza, de clase social, cómo obra artística…en el cual los que lo trabajaban, tomaban el interés de poner las mejores chapas, de utilizar las mejores maderas, acabados, etc…


Hoy en día es un mueble más.

Película Las amistades peligrosas

Introducción:

Una historia de venganza, erotismo, lujo, competición y juego en el mundo de la seducción. Protagonizada por miembros de la nobleza francesa, ambientado en el siglo XVIII.

Personajes

En la vestimenta de los personajes destacamos en las mujeres los vestidos volante, recargados y  con corpiño, grandes pliegues y ajustados por el corsé en la espalda. Todas las mujeres tenían el corsé bien ajustado, donde destacaban sus atributos.

Muy bien maquilladas, de piel pálida, mujeres de la nobleza francesa, con una imagen impecable, tanto cabello, rostro y vestimenta.

Los hombres al igual que las mujeres también tenían una vestimenta ajustada pero elegante, aun más cómoda que el de las mujeres.

Los personajes de la nobleza francesa reflejan una personalidad  fría y calculadora, vengativa, superficiales….

En el caso de la protagonista una mujer que destaca por su ambición y que todo lo que ha obtenido tanto material como sentimental, siempre ha sido arriesgándolo todo y pasando por encima de todo el mundo.

Los interiores:

Grandes, altos y espaciosas.

Los muebles van al gusto del personaje, son el reflejo de su personalidad, muy refinados, elegantes y bien trabajados…Interiores de confort.

Los interiores, tanto como la decoración en muebles y paredes son completamente  recargados, estilo Rococó.

Los colores que predominan son blancos, colores pastelosos, dorados, algún rojo…

Materiales, madera, cristal, tejidos, recobramientos dorados, plateados…

La mayoría de muebles son tapizados, algunos como los sofás y las sillas con estampados florales de colores muy suaves.

Espacios vistos:

Salón, despachos, antecámaras, comedor.

Diferentes espacios para poder disfrutar de la intimidad, comodidad, privacidad…

Comedor:

Mesa redonda, con un mantel blanco encima, luciendo una vajilla de plata, cristalería o candelabros,  sillas tapizadas de color rojo, el recubrimiento de la madera era dorado.

Mesas Auxiliares alrededor, con candelabros o grandes jarrones con flores.

Abundan los colores: blancos, plateados y dorados.

Paredes con cuadros.

Despacho:

En la película se aprecian 3 diferentes tipos de mesas en diferentes despachos, una mesa más recargada y masculina de color negro y dorado perteneciente a Vamont y las otras 2 más sencillas con uso de marquetería, de color marrón con perfiles dorados o color bronce.  Las mesas situadas en el centro, estilos rococó y rectangulares.

También se aprecia otro mueble aún más bajo, con tapa en la parte superior y trabajado con marquetería dorada y floral, donde guardaban las cartas, algo mas intimo para las mujeres.

También podemos encontrar algún sillón.

Habitaciones:

Armarios, muy decorativos, pequeños y no muy amplios con dos puertas.

Camas grandes, con la cabecera en la pared. Tanto el cabecero y el piecero están tapizado con motivos florales. Colores blancos, dorados, marrones… Hechas de madera y lacadas.

También nos encontramos con un Tocador y una consola o algún sillón pequeño.

*Para dividir según que espacios se utilizaba algún que otro biombo, tapizados y con un estilo muy oriental.

Opinió personal d'un escriptori lacat

Els mobles lacats mantenen una conservació bastant bona durant els pas dels  anys, el moble de l'article és un gran exemple, tot i que durant anys ha estat a  l'interior de les golfes, no tenia atacs  de xilòfags ni cap atac perniciós de fongs. Això gracies a la qualitat de la laca i el bon procediment que van aplicar en el moble.
A mi personalment m'agrada que el moble es conservi bé però en el cas dels mobles lacats són més delicats.
A la Xina, el vermell com a color predominant en el moble, estava destinat a la família de l'emperador i a ell, símbol de Imperial, això en l'exterior del moble en canvi en l'interior era de color negra, amb decoració amb laca de qualitat. La laca s'anomena Urushi, una laca de qualitat.
Suposo que amb la gran demanda en aquella època dels mobles lacats, s'utilitzaven tot tipus de recursos per donar abast els encàrrecs, però en la qualitat dels materials utilitzats en els mobles, es lo que marcava la diferència.

El moble del text explica que tant l'interior i l'exterior són diferents,  utilitzant diferents peces de altres mobles, per construir un altre exclusiu. És una bona manera de reutilitzar parts de altres mobles interessants, i crear un altre moble únic, lo que això dificulta identificar bé un moble.

RESUM + COMENTARI PERSONAL

La Casa: Historia de una idea

Diferencies culturals

Funció/Simbologia <-----> Decoració

Imposicióà No Natural - Luxe / Refinament

Moble en l’espai/ Espai Amoblat

El text ens parla de diferencies culturals, citen els occidentals i orientals, argumenten la comoditat alhora de seure, els orientals asseguts al terra,  amb una postura incòmode pels occidentals, amb les cames dormides i incomoditat per l’esquena, en canvi pels orientals seure amb la nostre postura massa argüida és molt incòmode.

La necessitat de saura amb una postura recte o no, amb cadira o al terra és un tema que es relaciona amb la cultura, si més no, els orientals amb climes més freds com el japó o la xina, no van tenir la necessitat de dissenyar cadires, sinó van fer plataformes que escalfaven, en canvi en llocs tròpics, de calor, és on predomina el mobiliari per seure.

Fernand Braudel, parteix de dos normes en l’aparició dels mobles; un, on els pobres no es podien permetre molt mobiliari i dos, on les civilitzacions tradicionals es limitava més a la decoració.

És cert que la gent que està habituada a seure’s al terra, se sent còmode amb aquesta postura en canvi els habituats en seure en cadires es senten cansat. Es veritat que seure al terra amb una postura recta, és bo pel cos, però  seure en cadires pots ser és més una qüestió de gustos.

Rudosky critica que l’únic necessari per poder seures o tombar-se es el terra, per tant el mobiliari arriba a ser innecessari i inferior.

Així mateix classifica a la societat com a una societat artificial i ens replanteja preguntes com: ‘‘ ¿Per què seiem en una cadira i no directament el terra? O ‘‘¿ Perquè pintem quadres si tenim suficient amb la naturalesa?

La resposta és que això fa que la nostra vida sigui més rica, més interessant i més agradable.

Dona per entendre de que els mobles són artefactes, que els volem, per+o que no necessariament els necessitem.

La comoditat de seures al terra no és una manera de inferioritat, els japonesos necessiten una plataforma superior, o els àrabs una catifes bellíssimes.

En cambi una cadira pot portar més complicacions, són més altes o més baixes, amb un respatller més còmodes o no, en si la cadira ha d’estar dissenyada per la nostre comoditat. Els mobles obliguen a la civilització asseguda a estudiar la qüestió del confort.

La cadira, en el seu origen, durant l’edat mitjana tenia com a funció primordial, ser una cadira cerimonial,  com a símbol d’importància a qui es seia.

Després i a èpoques d’ara la cadira s’adaptarà a la comoditat del nostre cos, amb respatllers més còmodes, reposa braços encoixinats...

Si més no, els francesos van resoldre el problema de la comoditat dels mobles de forma característicament racional. Van crear una nova categoria de seent addicional, regides a l’estètica i que podíen respondre al desig d’una postura més relaxada.

Mobles transportables o fixes, funcionals o decoratius, dirigits a unes necessitats més intimes o personals.

Les característiques dels mobles s’afegeixen de mica en mica, fent que en diferents cultures, si més no, més  a la occidental, que els mobles estiguin destinats als espais diferents de la casa.

Comentari personal

Trobo que em part té raó el text en dir que els mobles no són necessariament necessaris, però que ens fa la vida més còmode i més agradable, també te a veure en el costum, i pot ser una mica amb la tradició, ja que una persona que porta anys vivint en un país oriental, està acostumat a saures al terra ja que durant llargs anys s’ha fet així i que es fa des de ben petit.

En canvi els occidentals estem més acostumats a tenir més mobiliari i seure en cadires i tombar-nos en llits.

Jo ja estic acostumada a no prescindir del mobiliari, ja que sempre he estat envoltada d’això i sem feria estrany i incòmode no viure sense un llit un una cadira.

COMENTARI D'ENLLAÇOS

http://seualacadira.blogspot.com.es/

El blog és una de les pàgines que més m’agrada dels 5 enllaços,  no tan sols per els mobles explicats que són bàsicament del mon de la cadira, acompanyat d’imatges i amb vídeos del seu procés  sinó també per la llista de dissenyadors que té, així com a mínim es té una referència y es pot conèixer estils nous i dissenys innovadors del moble, també té una llista de enllaços de dissenyadors oficials i també a mi personalment em serveix per agafar idees. Una pàgina molt pràctica i com a disseny de pàgina és molt senzilla però  molt útil.

http://mueblesantiguos.juegofanatico.cl/

Aquesta pàgina em serveix molt per reconèixer estils de mobles, perquè normalment tinc una escassetat amb els adjectius per poder catalogar mobles, em limito a dir si son Moderns o clàssics. En aquesta pàgina ve molt ben explicat els estils que hi ha, amb imatges i una breu introducció. Molt útil i val la pena fer una ullada.

http://www.all-sa.com/

És uan pàgina amb molt contingut, amb moltes referències de artistes i llocs d’antiquaris i art, desde llocs amb prestigi on es pot trobar material molt car i de qualitat fins a llocs on es pot comprar a millor preu,  és una pàgina molt completa amb molta informació , recomanant artistes, llocs de referència  i directoris- Pot ser el disseny de la web és lo que menys m’agrada`t perquè no sabia per on començar a remenar. Suposo que és molt útil quan ja saps perfectament lo que busques, però com a contingut és molt completa.

http://restamueble.galeon.com/

Pàgina de Antonio Caballero; restaurador de mobles on ens  parla sobre la restauració i una breu part també de historia del moble, sobre diferents segles i el seu progrés i també fa una breu argumentació sobre els mobles orientals.

També ens dóna consells de conservació i de neteja dels mobles.

I sobretot de les tècniques més elaborades al hora de restaurar.

https://www.antiquaria.com/public/resellerRegistration.do

De aquest pàgina no puc opinar res, perquè no entenc el idioma, a més em demanen un registre.